Ajudant el Kirguizstan a controlar la sarna en ungulats salvatges

Ajudar el Kirguizstan a controlar la sarna sarcòptica entre les poblacions d'ungulats salvatges d'ecosistemes remots d'alta muntanya com són l'íbex asiàtic (Capra sibirica) i l'argalí o carner de Marco Polo (Ovis ammon polii), que és l'ovella salvatge més gran del món. Aquest és l'objectiu d'un projecte internacional coordinat pel professor de Sanitat Animal i investigador de la Universitat de Lleida (UdL) Gregori Mentaberre, finançat per la fundació nord-americana The Wild Sheep Foundation (WSF). En la iniciativa Advancing sarcoptic mange monitoring and management of wild ungulates in Kyrgyzstan, a banda de la UdL, participen la Universitat de Múrcia, la Universitat de Jaén, la Universitat de Torí (Itàlia), l'Autònoma de Barcelona i la Junta d'Andalusia.

La sarna sarcòptica, causada per un àcar paràsit excavador de la pell anomenat Sarcoptes scabiei, afecta més de 200 espècies de mamífers, incloent els humans, i es pot transmetre entre elles. "El fet que en animals domèstics sigui relativament fàcil de tractar fa que es relaxi la prevenció i el bestiar contagiï a la fauna salvatge, on el problema es fa molt més gran i difícil de controlar", explica Mentaberre. "La malaltia té el potencial de provocar impactes demogràfics catastròfics, especialment en les primeres onades epidèmiques que afecten poblacions sense contacte previ", destaca.

"Som un consorci europeu de personal investigador i gestors de fauna salvatge que fa dècades que estudiem la sarna sarcòptica, sobretot en poblacions d'espècies del gènere Capra (Capra íbex i Capra pyrenaica) particularment sensibles a aquesta malaltia", comenta l'expert de la UdL. En detectar casos de sarna en íbex asiàtic, el professor de la Universitat de Cornell (Estats Units) Martin Gilbert els va demanar ajuda per continuar desenvolupant un programa de vigilància sanitària a les muntanyes del Kirguizstan.

Així, han posat a punt un test serològic per detectar anticossos contra el paràsit, calibrant-lo pel seu ús amb mostres de sang seca recollides en paper de filtre. "És una tècnica adequada per recollir i preservar mostres biològiques en zones remotes lluny del subministrament elèctric i dels laboratoris de diagnòstic", explica Gregori Mentaberre. "Encara hi ha recorregut per millorar aquest seguiment i les seues capacitats, que és en el que volem seguir treballant amb aquesta col·laboració internacional", afegeix.

"El canvi climàtic està afavorint la presència del bestiar en zones més altes i durant més temps cada any a les remotes i altes muntanyes de Kirguizstan, pel que existeix el risc de que altres malalties afectin a la fauna salvatge o de que arribin soques noves de sarna més virulentes", apunta el professor de la UdL. "A Catalunya tenim una població incipient de cabra salvatge al Pirineu, per un programa de reintroducció francès, i també a la Val d'Aran. Si el bestiar contagiés a la cabra salvatge al Pirineu les conseqüències podrien ser devastadores", alerta.

Mascle d'íbex asiàtic ferit, presumptament, per una pantera de les neus (Panthera uncia) / Foto: Fundació Ilbirs