El Consell de Govern aprova la Normativa de convivència de la UdL

El Consell de Govern de la Universitat de Lleida (UdL) ha aprovat avui la Normativa de Convivència de la institució a la què obliga la Llei 3/2022 amb l'objectiu "d'oferir un sistema integral de protecció i garantia de la convivència fonamentada en la cultura de la pau i l'impuls de la mediació com a mitjà alternatiu per resoldre els conflictes que puguin alterar el normal desenvolupament de les funcions essencials de docència, recerca i transferència del coneixement", segons resa el seu preàmbul.

 

Aplicable a tota la comunitat universitària, també a la dels centres adscrits públics, estableix un règim disciplinari per a l'estudiantat, inclòs el de mobilitat, mentre que el del personal docent i investigador (PDI) i el personal d'administració i serveis (PAS) es regeix per la legislació aplicable als empleats públics. Ara bé, si es produeixen fets que poden ser constitutius de delicte han de ser posats en coneixement de l'autoritat judicial o el ministeri fiscal.

 

En el cas de l'alumnat, les faltes molt greus -com ara l'assetjament, la discriminació, el plagi, falsificar documents acadèmics, fer quintades o impedir el desenvolupament dels processos electorals a la UdL- poden comportar l'expulsió de dos mesos fins a tres anys de la universitat i la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs o semestre acadèmic. Les greus -com apoderar-se indegudament del contingut d'exàmens, cometre frau acadèmic, deteriorar patrimoni històric o cultural de la UdL o impedir la celebració d’activitats de docència, recerca o transferència- l'expulsió de fins a un mes i la pèrdua del dret a la convocatòria ordinària en el semestre acadèmic. Les faltes lleus se sancionen amb una amonestació privada.

 

Aquestes faltes i sancions prescriuen al cap de tres anys, dos anys i sis mesos, respectivament. La normativa també preveu que el Consell de Govern substitueixi les sancions per faltes greu per mesures de caràcter educatiu i recuperador, sempre que hi estiguin d'acord les persones que n'han estat víctimes i les que han comès la infracció.

 

La Normativa "pretén fomentar la bona convivència en el si de la comunitat universitària transcendint l'aproximació merament punitiva, posant l'accent en la promoció i el ple respecte als valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats públiques en l'àmbit universitari", afirma el document, que és aplicable tant als espais universitaris físics com a les plataformes digitals. La Normativa, elaborada en un grup de treball ad hoc format per PDI, PAS, estudiantat i agents socials, regula un sistema de protecció i garantia que es fonamenta sobre tres pilars: la prevenció de conflictes fomentant un ambient de respecte, d'entesa i de preservació de la igualtat, l'equitat i la diversitat; el foment de la mediació per a la resolució dels conflictes; la informació a la víctima dels seus drets, així com mesures d'acompanyament psicològic i jurídic que afavoreixin la seua recuperació.

 

En el marc d'aquest nou escenari i tal i com preveu la llei, la UdL crearà una Comissió de convivència, que s'encarregarà de canalitzar i resoldre, si escau, les consultes i iniciatives de la comunitat universitària en aquest àmbit, formular propostes de millora i promoure la utilització del mecanisme de mediació, proposar la persona mediadora i tramitar i verificar el procés que es dugui a terme. Només podran actuar de mediadors i mediadores les persones amb la formació adequada que hagin estat nomenades pel rector o la rectora a tal efecte.

 

La comissió estarà formada per dos representants del PDI, dos del PAS i dos de l'estudiantat, amb mandats de 4 anys no renovables per als dos primers, i de 2 anys per als estudiants. "Cal subratllar, com a novetat destacable, que s'estableix el dret a l'aturada acadèmica, l'exercici d'aquest dret i el procediment per declarar-la s'han de regular d'acord amb el Reglament del Consell de l'Estudiantat", emfatitza la Coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació, Núria Camps.

 

 

Fereres és enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Madrid i doctor en Ecologia per la Universitat de Califòrnia a Davis (Estats Units), on hi va fer classes. Especialista en regs i ecofisiologia dels cultius en relació a l'aigua, ha estat president del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i director del seu Institut d'Agricultura Sostenible, secretari d'Estat d'Universitats i Recerca del Ministeri d'Educació i Ciència (1992 i 1994), president de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya i del Consell Mundial d'Acadèmies d'Enginyeria i Tecnologia (CAETS). També va ser consultor de l'Oficina d'avaluació de tecnologies del Congrés dels Estats Units, de l'Agència per al desenvolupament internacional d'aquest país i de l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Els seus treballs de recerca versen sobre la ciència i l'enginyeria de l'aigua en relació amb l'agricultura i al medi ambient, en temes com ara l'adaptació de les plantes a la sequera, la conservació d'aigua i del sòl, l'optimització d'una quantitat limitada d'aigua de reg, el maneig sostenible dels recursos naturals, els models de programació de regs, el reg deficitari i l'eficiència en l'ús de l'aigua en sistemes agrícoles, amb èmfasis en horticultura.

 

El Consell de Govern també ha aprovat el document de Política de ciència oberta de la Universitat de Lleida, que té com a objectiu l'obertura, l'intercanvi i una major transparència de coneixement en tots els àmbits de la societat. Se centra en els següents àmbits d'acció: accés obert, dades de recerca, materials docents en obert i ciència ciutadana. Entre les mesures concretes que planteja, hi ha l'elaboració d'un Pla de Gestió de Dades (PGD) pels projectes o activitats de recerca, la difusió a través del repositori CORA-RDR, la publicació en obert dels recursos docents al Repositori Obert UdL o fomentar noves formes de col·laboració amb la ciutadania en els processos de recerca.