"Si volem frenar l'escalfament global és ara o mai", alerta el món científic

La professora de la UdL, Luisa F. Cabeza, coordina un dels 17 capítols del darrer informe de l'IPCC

Descarregar pdf
CC BY-NC-ND 2.0 International Monetary Fund.jpg 222
Cabeza ha coordinat el capítol sobre edificis. FOTO: International Monetary Fund (CC BY-NC-ND 2.0 )
"És ara o mai, si volem limitar l'escalfament global a un màxim d'1,5 °C" d'aquí al 2030. Així ho afirma l'últim informe del Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, publicat avui, en el qual ha participat la catedràtica laboral de la Universitat de Lleida (UdL), Luisa F. Cabeza, l'única científica catalana. L'experta en energies renovables ha coordinat l'equip sobre l'àmbit dels edificis en aquest grup de treball 3 de l'IPCC que ha aplegat 278 autores i autors de 65 països d'arreu del món, distribuïts en 17 capítols. D'aquests, només 7 són espanyols, 4 dels quals treballen a l'Estat i la resta a l'estranger.
 
"En els escenaris que hem avaluat, limitar l'escalfament a uns 1,5 °C (2,7 °F) requereix que les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle es redueixin un 43% el 2030; al mateix temps, també caldria reduir un terç el metà. Fins i tot si fem això, és gairebé inevitable que superem temporalment aquest llindar de temperatura, però podríem tornar-hi per sota a finals de segle", alerten els experts.
 
Per mitigar el canvi climàtic, l'informe de l'IPCC assegura que són necessàries grans transicions en el sector energètic. "Això implicarà una reducció substancial de l'ús de combustibles fòssils, una electrificació generalitzada, una millora de l'eficiència energètica i l'ús de combustibles alternatius, com l'hidrogen", expliquen. "Sense reduccions immediates i profundes d'emissions en tots els sectors, serà impossible", asseguren.
 
La professora de la UdL és autora coordinadora del capítol 'Edificis', que avalua la contribució del sector de la construcció al canvi climàtic i quines tecnologies, eines, estratègies i polítiques hi ha per mitigar aquest impacte mediambiental. Cabeza ha liderat un grup amb deu científics de la Xina, Itàlia, Tanzània, Brasil, Grècia, Rússia, Estats Units, República Dominicana i una científica espanyola que treballa a Suècia. També hi han contribuït 8 autors més, entre els quals hi ha el doctorand i la doctora de la UdL, David Vérez i Marta Chàfer, respectivament. 
 
En relació al capítol que ha analitzat els efectes de l'edificació sobre el canvi climàtic, l'informe aposta per un escenari on, tant els edificis de nova construcció com les rehabilitacions d'immobles existents, es projectin amb l'objectiu de generar una empremta de zero emissions l'any 2050. Per assolir-ho, assenyala l'informe, caldrà implementar mesures polítiques efectives per a la suficiència i eficiència energètica dels edificis, per a l'extensió de les energies renovables i l'eliminació de les barreres que dificulten la descarbonització de la producció energètica. Així mateix, apunta que en països en desenvolupament, caldrà posar l'accent en les noves edificacions, mentre que als països desenvolupats caldria centrar més l'acció en la rehabilitació de les construccions més antigues.
 
"La participació en aquest informe de l’IPCC va començar l'any 2017 i ha estat especialment difícil a causa de les dificultats derivades de la pandèmia de COVID-19 i la impossibilitat de fer reunions presencials", destaca Cabeza. "Tot i així, el resultat ha estat molt satisfactori i tots les persones involucrades esperem que l'informe sigui útil als governants, a la comunitat científica i a la societat en general per impulsar polítiques i comportaments més amigables pel nostre planeta" afegeix.
 
La resta de científiques i científics espanyols que han participat en aquest informe són: Xabier Labandeira (Universitat de Vigo), Alejandro Caparrós (Spanish National Research Council - Institute for Public Goods and Policies), Maria José López Blanco (Gauss International Consulting), Esther Badiola (European Investment Bank-Luxemburg), Laura Díaz Anadón (Universitat de Cambridge- Regne Unit) i Érika Mata (IVL Swedish Environmental Research Institute-Suècia).