Josep Vallverdú cedeix a la UdL el seu fons documental

Inclou obres inèdites, quaderns escolars i correspondència amb altres escriptors

Descarregar pdf
FonsVallverduUdL
Josep Vallverdú ha fet avui donació del seu fons a la UdL. FOTO: UdL

Obres de teatre inèdites que Josep Vallverdú va escriure i il·lustrar a l'adolescència, com ara La chistera o El listo de la lista, quaderns de ciències naturals de quan anava a l'escola, o correspondència que mantení amb els escriptors Guillem Viladot i Manuel de Pedrolo, són alguns dels documents del fons de l'escriptor lleidatà que avui ha llegat a la Universitat de Lleida.

Són 84 caixes de 40 quilos cadascuna, ha explicat Vallverdú, entre les quals s'hi troba una traducció catalana del Quixot en paper de fil que data dels anys 20, regal per al seu primer casament, o la traducció que ell mateix va fer per a l'editorial Vicens Vives de La revolta dels catalans 1598-1640: Un estudi sobre la decadència d'Espanya, de l'historiador John Elliott, com ell, doctor honoris causa per la UdL.

El conveni signat avui entre el rector de la UdL, Roberto Fernández, i el propi Vallverdú, permetrà posar a disposició del públic i els estudiosos més de 2.500 volums, a més de documentació personal i altres objectes, els quals s'integraran a les diferents seccions de la Biblioteca de Lletres un cop s'hagin inventariat, catalogat, classificat i en alguns casos, digitalitzat, ha explicat la directora del Servei de Biblioteca i Documentació de la UdL, Loli Manciñeiras.

A més de la documentació personal (quaderns, llibres de qualificacions escolars, obres inèdites, textos d'articles, conferències, al·locucions, distincions, diplomes i reculls de premsa), el fons més extens és la col·lecció de literatura catalana, sobretot novel·la, però també poesia i teatre. Inclou títols publicats com autor i coautor, obra traduïda per Vallverdú, com ara les de la col·lecció policíaca La Cua de palla, diccionaris o obres de referència utilitzades per l'escriptor en les seues traduccions i volums del seu pare i el seu avi, com ara la Historia contemporanea d'Antonio Pirala (1870), premsa, revistes, assaigs, biografies etc.

Al fons que rep la UdL hi ha també les tres novel·les juvenils publicades abans del seu famós Rovelló (1968):  El venedor de peixos (1960); Trampa sota les aigües (premi Joaquim Ruyra, 1963) i La caravana invisible (1968), així com diferents traduccions de Rovelló que els castellans van batejar com a Polvorón, els bascos Xarpa, els francesos Vif-argent i els italians Trivella.

"A la meua biblioteca de casa només han quedat les meues obres completes infantils i juvenils, tres o quatre diccionaris i el meu ordinador portàtil", ha dit l'escriptor, perquè també han rebut part del seu llegat el Centre de Recursos de la Conca de Barberà, l'Espai Macià i l'Institut de les Borges Blanques, i la biblioteca i les escoles de l'Espluga de Francolí, ha afegit.

Autor de més d'un centenar de llibres, alguns dels quals han estat traduïts a l'èuscar, castellà, francès, italià i rus, Josep Vallverdú ha alternat la docència, amb la traducció, l'assaig, la narrativa i el teatre. Llicenciat en Filologia clàssica, és autor d'una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions destinades als lectors més joves. Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida des del 2004, és Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) i Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2012), entre altres distincions.

El rector de la UdL, Roberto Fernández, que va proposar a Vallverdú que donés el seu fons a la Universitat de Lleida, ha agraït la disponibilitat i l'amabilitat de l'escriptor a qui ha dit que "no ha perdut una biblioteca sinó que n'ha guanyat una altra encara més gran, la de tota la Universitat de Lleida, d'on serà el nostre usuari més il·lustre".


Conte Les vacances del rellotge

Correspondència i altres documents

Novel·les juvenils

Quadern escolar

Quadern escolar

Diferents edicions i traduccions de Rovelló

Teatre inèdit

Teatre inèdit