La UdL lidera dos projectes de recerca sobre integració europea
Amb altres universitats del continent estudiarà l'evolució dels transports i de les fronteres
Descarregar pdf
Enllaç a la foto de portada
Fins a quin punt l'evolució de les infraestructures de transport i de les fronteres nacionals i divisions regionals han contribuït a consolidar un espai comú a Europa, és el que analitzaran dos projectes de recerca europeus liderats pel catedràtic de Geografia de la Universitat de Lleida (UdL), Jordi Martí Henneberg.
Es tracta del Centre d'excel·lència i de la Càtedra Jean Monnet en Integració Europea, finançats amb 100.000 i 50.000 euros respectivament, que a més produir dades cartogràfiques i publicacions en obert, difondran nous materials per a la recerca i la docència a través de dos websuna assignatura sobre integració europea al Grau interuniversitari en Història, Geografia i Història de l'Art de la UdL i la UOC aquest segon semestre.
Ambdós projectes aprofundeixen en les línies de recerca que Martí Henneberg desenvolupa des de fa anys i que han comptat amb ajuts Jean Monnet de la Unió Europea des de l'any 2000.
Hi col·laboren investigadors de les universitats Oberta de Catalunya, Màlaga, Marsella (França), Cambridge (Regne Unit), Istanbul (Turquia), Tampere (Finlàndia), Lund (Suècia) i Umea (Suècia) que han elaborat la xarxa de ferrocarril en format SIG (sistema d'informació geogràfica) de 35 països del continent. Això permet, per exemple, realitzar mapes d'Europa i per país de l'evolució de les línies fèrries des de 1850. Ara treballen en altres infraestructures complementàries: carreteres, ports i vies navegables, a més d'una base de dades de població urbana (1850-2020).
Quant a la Càtedra Jean Monnet el seu objectiu és estudiar la lògica de l'evolució, des de 1870 fins ara, de les divisions administratives nacionals i regionals als estats europeus moderns i aportar arguments al debat actual sobre l'estructura territorial i les funcions del poder regional a la Unió Europea (UE).
Quant a la Càtedra Jean Monnet el seu objectiu és estudiar la lògica de l'evolució, des de 1870 fins ara, de les divisions administratives nacionals i regionals als estats europeus moderns i aportar arguments al debat actual sobre l'estructura territorial i les funcions del poder regional a la Unió Europea (UE).
El punt de vista del projecte és que mentre que les fronteres nacionals dels Estats que s'han unit a la UE des la seua fundació al 1958 s'han mantingut estables, les unitats regionals (que són les que decideix cada país), han patit transformacions considerables i han estat objecte de debat per a una millor gestió administrativa. "Per aquest motiu, la UE no ha tingut una divisió regional única, clara, estable i homogènia i és per això que l'evolució de les fronteres és una preocupació per als ciutadans europeus i un bon tema de debat sobre integració europea, tant entre la societat civil com als centres d’ensenyament", afirma el director del projecte.
Les divisions administratives regionals que s'estudien principalment són les del nivell Nuts 3, anomenades províncies a Itàlia i a Espanya o comtats al Regne Unit. En aquest projecte, a més de les universitats del Centre d'excel·lència -menys la de Lund-, hi participen experts de la de Berlín (Alemanya) i de la Royal Holloway (Regne Unit).
MÉS INFORMACIÓ: