L'estudiantat demana més competències digitals i més suport al professorat universitari

Recerca de la UdL sobre la docència virtual durant el confinament, amb dos articles a 'Sustainability'

Descarregar pdf
Classe telematica
Un professor de la UdL, durant una classe telemàtica / Foto: UdL
La docència virtual sobrevinguda amb el confinament per la COVID-19 ha posat de relleu mancances en el sistema universitari, segons l'estudiantat, que considera necessari un increment de la formació del professorat en competències digitals i pedagògiques. També reclama més suport i tutories, especialment en els primers cursos dels graus. Així ho afirma un projecte de recerca de la càtedra DOTS de la Universitat de Lleida (UdL) que ha recollit l'opinió de prop de 900 alumnes de grau, màster i doctorat de 20 universitats de l'Estat espanyol i que s'ha traduït en dos articles a la revista internacional Sustainability.
 
L'estudi, que porta per títol La percepció dels estudiants universitats sobre la qualitat de la docència en emergència, ha posat de manifest que "la majoria de l'alumnat no està satisfeta amb aquesta experiència d'aprenentatge; sobretot, el dels primers cursos de grau", explica la professora i coordinadora de l'equip EDO-UdL, Isabel del Arco. La primera part del projecte revela la insatisfacció amb la docència virtual de l'estudiantat, que demanda una millor formació del professorat quant a l'ús d'eines tecnològiques i una redefinició de les assignatures que permeti una avaluació contínua.

Els resultats mostren poca diversitat en les metodologies d'ensenyament, la docència virtual es va realitzar amb els mateixos paràmetres que la presencial i el paper de l'alumnat va ser de passivitat, amb poca interacció amb el personal docent, assegura l'equip de la UdL. "Si bé és cert que no va haver-hi dificultats per a seguir el curs, es va prestar poca atenció al benestar emocional dels estudiants", assenyalen les conclusions.

Per això, els investigadors i les investigadores de la UdL destaquen la necessitat de "desenvolupar l'adaptabilitat del professorat universitari a situacions imprevistes, així com una reflexió contínua sobre el model utilitzat en el procés docent mediat per les tecnologies digitals i la importància de promoure una major autonomia i autogestió". Això implicaria un canvi del rol docent, que "ha d'assumir el paper de guia, mediador i assessor per afavorir un aprenentatge autònom, crític i reflexiu", destaca del Arco.

Els alumnes més joves "mostren manca d'autonomia i capacitat d'autoregulació, així com un considerable nivell de dependència de la figura del professor". En aquest sentit, Isabel del Arco recorda que "l'ensenyament en línia implica metodologies didàctiques i planificació que van més enllà de la transposició de la classe presencial al ciberespai".

Davant la inquietud per aquest estudiantat més jove, l'equip de la UdL s'ha centrat en aquest col·lectiu per a la segona fase de la recerca realitzant qüestionaris a 896 estudiants, un 57,8% de primer curs de grau i un 42,5% de segon. Predominaven els estudis de ciències socials i humanitats (51,4%), seguits pels de ciències de la salut (31,3%) i ciències experimentals i enginyeria (17,3%). Els resultats indiquen que la percepció de l'alumnat sobre la qualitat de l'ensenyament en línia està directament associada als recursos materials proporcionats pel professorat, però també a les interaccions docent-estudiant.

Les conclusions destaquen "la necessitat que les universitats apliquin models de suport i tutoria, especialment per a l'alumnat dels primers cursos, destinats a desenvolupar competències com l'autonomia, la competència digital i l'autoregulació". En aquest sentit, la professora Isabel del Arco puntualitza que "aquest suport hauria de posar més èmfasi en l'estat emocional de l'alumne, ja que afecta a la quantitat i qualitat de les interaccions". Així, caldria "dissenyar i posar en pràctica plans d'acció de tutoria profunds", afegeix.

La càtedra DOTS també ha publicat recentment el monogràfic La juventud en época de confinamiento (Dykinson, 2020), que recull les aportacions d'un webinar sobre la situació del jovent durant l'estat d'alarma i els efectes de la pandèmia entesa com una sindèmia.