Els psicòpates processen les emocions amb àrees cognitives del cervell

Segons una tesi de la UdL, publicada a la revista PLOS ONE

Descarregar pdf
Les persones amb psicopatia processen les emocions amb àrees del cervell que individus sense aquesta patologia mental utilitzen per a funcions més cognitives, com ara la memòria o la planificació. Així ho revela part d'una tesi de la Universitat de Lleida (UdL), dirigida per la professora de la Facultat de Medicina Yolanda Batalla (grup de recerca de Psicopatia de Lleida) i emmarcada en una recerca del grup Fonaments biològics dels trastorns mentals de l'IRBLleida, publicada a la revista internacional PLOS ONE.

La doctora Vanessa Pera, professora associada de la UdL i psiquiatra del Centre de Salut mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, ha comparat 19 interns amb psicopatia del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) del Centre Penitenciari de Ponent, tots ells homes, amb 20 individus sans. La mostra inicial era de 105 reclusos, però es va reduir per la complexitat de les proves. I és que VanessaPera els ha sotmès a una ressonància magnètica a l'Hospital del Mar, a Barcelona.

Les imatges, que permeten visualitzar l'estructura del cervell, han permès comprovar que els psicòpates tenen dificultats per reconèixer les expressions emocionals de por, tristesa i alegria. Els que obtenen millors resultats, les processen en àrees cognitives del còrtex prefrontal, que habitualment s'utilitzen per a processar informació i raonar. Les persones sense aquest trastorn les usen per a tasques com el control motor, la planificació o la memòria, mentre les emocions les processen al sistema límbic, a l'amígdala i les estructures subjacents, com els lòbuls temporals.

La professora de la UdL ha utilitzat la morfometria basada en vòxel (voxel-based morphometry-VBM en anglès), una tècnica d'anàlisi en neuroimatge que permet investigar les diferències focals en l'anatomia del cervell, utilitzant una aproximació estadística paramètrica. Entre altres, es pot veure la densitat de les substàncies gris i blanca. Així, la recerca ha permès comprovar que els psicòpates amb un millor reconeixement facial de les emocions mostren més volum al còrtex prefrontal: orbito-frontal, frontal inferior, prefrontal medi i dorsal. "Això demostra que la variabilitat en la morfometria del cervell juga un paper en la menor habilitat dels psicòpates per reconèixer emocions i pot tenir implicacions per descriure l'empatia i les disfuncions de la cognició social d'aquest col·lectiu", explica Vanessa Pera.
 

Els experts estimen que la prevalença de la psicopatia és d'un 1% de la població general, mentre que el percentatge se situa entre el 8 i el 18% entre la població penitenciària europea. Entre els trets psicològics més destacats trobem l'absència d'empatia, remordiments o culpa, la manipulació dels demés per a fins propis i l'incompliment de les normes. "Els aspectes neurobiològics són bàsics per entendre aquesta patologia i poder fer plantejaments terapèutics", destaca la investigadora. La doctora també considera necessàries futures recerques que combinin mesuraments anatòmics i funcionals del cervell per descriure millor les alteracions detectades al cervell dels psicòpates. Ampliar la mostra, afegeix, permetria a més "investigar millor el paper de les característiques psicopàtiques en la millora del reconeixement emocional" d'aquests individus.