Els cultius mixtes de cereals i lleguminoses incrementen la productivitat i l'assimilació neta de diòxid de carboni (CO2) respecte els monocultius de cereal. Així ho afirma una recerca liderada per investigadores de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en un sistema de gestió intensiva al Solsonès. En l'estudi, publicat recentment a la revista
Field Crops Research, també ha participat personal del CREAF i de l'Institut de Ciències Agràries
ETH Zürich (Suïssa). El segrest de carboni al sòl contribueix a mitigar el canvi climàtic.
L'equip ha utilitzat les torres micro-meteorològiques del projecte
ECOFUN-FLUXPYR per analitzar els fluxos de CO2 durant 7 anys en un sistema que combina el cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita (període de guaret). Les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa.
Durant el període de creixement, el monocultiu que mostra una captació més alta és el
triticale, un híbrid entre blat i sègol. Quant a les barreges, la que millor funciona per captar el diòxid de carboni és la de civada i
veça. Durant el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies sembrades va ser més marcat per a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius. La captació neta de CO2 després de la collita és especialment forta en la barreja de triticale, civada i veça; i també en la de civada i veça. Per contra, els monocultius de cereals generalment no van mostrar aquest rebrot durant el període de guaret i la capacitat de captació de CO2 bruta i neta del sistema va disminuir dràsticament.
Els sistemes farratgers, inclosos els cultius anuals i perennes, són -juntament amb les pastures intensives i extensives- el principal ús del sòl a nivell global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre i representant el 80% de les terres agrícoles. "El coneixement sobre el paper de les espècies i les combinacions de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és, per tant, essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic, tot optimitzant-ne la productivitat", assegura el personal investigador.
Text: Comunicació CTFC / Premsa UdL