"No podem oblidar la gent d'Idomeni"
Un estudiant de Medicina que va ser al camp, demana solucions per als refugiats
Descarregar pdfNelson Montes té 23 anys, és estudiant de Medicina de la Universitat de Lleida. Després de llegir el treball de fi de grau, ara prepara el MIR a Barcelona. Fa uns dies va arribar del camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera de Grècia amb Macedònia, abans que la policia el desallotgés fa una setmana. Allí va passar-hi dotze dies com a voluntari fent cures i tractant les malalties de les persones hi que malvivien i que ara ho fan en antics magatzems, sense aigua ni llum, administrats per militars.
Va anar-hi pel seu compte i en arribar va trobar altres voluntaris, molts bascos i catalans, però també d'altres països europeus, dels Estats Units i Canadà. "Treballàvem un mínim de vuit hores al dia, intentant ajudar en tot el què es podia amb els recursos que teníem, però no n'hi havia prou", explica aquest jove metge madrileny, que va ser durant dos anys coordinador de la Divisió de formació i tresorer del Consell estatal d'estudiants de medicina.
"Se'ns oblida que milers de persones estan a les portes d'Europa amb l'esperança de tenir un futur digne, com el que van tenir un dia. Se'ns oblida que l'inici de la majoria de guerres que han patit són culpa d'Occident. Sens oblida que són les principals víctimes del DAESH. Se'ns oblida que estan vivint en aquests camps en la pobresa més extrema", afirma Nelson Montes, que reclama una sortida legal pels refugiats.
Aquest graduat per la UdL, va relatar la seua experiència a Idomeni en el blog diarioenuncampoderefugiados.wordpress.com, una experiència que l'ha fet convèncer que es vol dedicar a la medicina humanitària. Els seus destins preferits: Palestina, el Sàhara occidental o el Kurdistan.
Mentrestant, a Grècia, el Govern ha anunciat té previst desallotjar més campaments durant el mes de juny. Idomeni, que va ser el camp de refugiats improvisat més gran d'Europa, va arribar allotjar més de 10.000 persones procedents de països com Síria, Afganistan, Pakistan, i Kurdistan. El seu desmantellament va provocar que unes 3.000 fossin traslladades a viure en magatzems abandonats. Segons publiquen alguns mitjans, s'estima que unes 4.000 continuen desaparegudes, la major part menors no acompanyats, que estarien vivint en els carrers de ciutats gregues i en boscos, o podrien haver estat captats per contrabandistes.