Realitat virtual i estimulació cerebral milloren l'equilibri en el Parkinson
La UdL i l'IRBLleida fan un estudi pilot amb 23 pacients
Descarregar pdfUn programa de rehabilitació que combina entrenament en cinta de caminar, entorns de realitat virtual com un joc (gamificació) i estimulació transcranial per corrent directa (tDCS) millora l'equilibri de les persones que pateixen la malaltia de Parkinson. Així ho ha demostrat un estudi pilot amb 23 pacients desenvolupat per personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). Els resultats els acaben de publicar a la revista Neurological Sciences.
Les alteracions de la marxa són un dels símptomes més freqüents i incapacitants del Parkinson. Aquestes dificultats sovint empitjoren quan la persona ha de realitzar dos tasques a la vegada, com per exemple mantenir una conversa mentre camina, i poden persistir malgrat el tractament farmacològic. Les intervencions multimodals que combinen exercici físic, estimulació cognitiva i tecnologies digitals tenen potencial per abordar els dèficits motors.
"Els resultats mostren que la intervenció millora l'equilibri i els participants guanyen confiança i capacitat d'autogestió", destaca la investigadora i professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Helena Fernández-Lago. "El grup que va combinar realitat virtual i estimulació cerebral mostra una millora específica en la cadència de la marxa durant situacions de doble tasca motora", afegeix.
Les alteracions de la marxa són un dels símptomes més freqüents i incapacitants del Parkinson. Aquestes dificultats sovint empitjoren quan la persona ha de realitzar dos tasques a la vegada, com per exemple mantenir una conversa mentre camina, i poden persistir malgrat el tractament farmacològic. Les intervencions multimodals que combinen exercici físic, estimulació cognitiva i tecnologies digitals tenen potencial per abordar els dèficits motors.
"Els resultats mostren que la intervenció millora l'equilibri i els participants guanyen confiança i capacitat d'autogestió", destaca la investigadora i professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Helena Fernández-Lago. "El grup que va combinar realitat virtual i estimulació cerebral mostra una millora específica en la cadència de la marxa durant situacions de doble tasca motora", afegeix.
Text: Comunicació IRBLleida / Premsa UdL


