El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous la Llei Orgànica del Sistema Universitari (
LOSU), després d'incloure totes les
esmenes presentades pel Senat. La normativa ha assolit la majoria absoluta necessària amb 182 vots a favor (PSOE, Podemos, ERC, PDCAT, PNB, Más País, Compromís, Teruel Existe, Coalición Canaria i Nueva Canarias), 157 en contra (PP, Vox, Ciutadans, UPN, PRC, CUP i Bloque Galego) i 8 abstencions (Junts i Bildu). La LOSU, que entrarà en vigor 20 dies després de la seua publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (
BOE), substituirà la llei de 2001. Les universitats compten amb un termini màxim de dos anys per a adaptar els seus Estatuts a la LOSU.
Entre les principals novetats, es modifiquen els requisits per ser rector o rectora, amb un únic mandat de 6 anys. Ja no caldrà ser catedràtic ni funcionari. Podrà postular-se al càrrec qualsevol professor o professora titular o permanent laboral amb els mèrits científics, de docència i gestió que estableixi la universitat en els seus Estatuts. Fins que es produeixi aquesta adaptació dels Estatuts i cada universitat determini els mèrits, se'ls exigirà com a mínim estar en possessió de tres sexennis de recerca, tres quinquennis docents i quatre anys d'experiència de gestió universitària en algun càrrec unipersonal.
El rector o rectora, a més, tindrà la potestat de nomenar un terç dels membres del Consell de Govern. Mentre, l'estudiantat ha de tenir un mínim del 25% de representació als òrgans de decisió, segons determina la LOSU. En el cas de la Universitat de Lleida, l'alumnat ja representa un 26% del Claustre, amb 65 representants entre els seus 250 membres.
Quant al finançament, el text recull el compromís d'augmentar-lo de forma progressiva del 0'7% del Producte Interior Brut (PIB) actual fins arribar a l'1% del PIB al 2030. A la primera versió de la llei es fixava l'obligació pels governs autonòmics, però finalment ha quedat com una recomanació.
En matèria de professorat, aquesta tercera llei d'universitats del període democràtic estableix que el nombre de docents temporals no podrà superar el 20% i limita la docència del professorat associat a un màxim de 120 hores. Desapareix la figura d'ajudant i se'n creen dos de noves: els professors substituts i els distingits, que fan la carrera acadèmica a l'estranger. Aquesta carrera passa de quatre a tres etapes: accés, estabilització i promoció. La normativa també recull que el Govern haurà de presentar en el termini de sis mesos un projecte de llei de l'Estatut del Personal Docent i Investigador.