Troben l'embigat interior d'una de les torres de Gebut

Les excavacions també posen al descobert un abocador de deixalles domèstiques

Descarregar pdf
Gebut sostre
Restes cremades d'un embigat interior / Foto: GIP-UdL
Una de les tres torres defensives de la primera edat del ferro (segles VII-VI aC) del jaciment de Gebut, al terme municipal de Soses, comptava amb un espai d'ús interior, mentre que les altres dos eren massisses. Les excavacions realitzades aquest juliol pel Grup d'Investigació Prehistòrica (ARQHISTEC-GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia SL, han posat al descobert en aquesta torre les restes cremades de l'estructura de fusta i encanyissat que conformaria un embigat per sostenir un pis interior o la terrassa superior. L'equip creu que es podrien haver esfondrat a causa d'un incendi.
 
Els treballs d'aquest estiu també han permès identificar un abocador de deixalles domèstiques a l'exterior del recinte fortificat de la primera edat del ferro; situat a l'extrem nord-oest, entre dos torres de la muralla (segles VII-VI aC.). L'anàlisi dels materials ceràmics i les restes de consum de fauna i vegetals que hi han trobat aportarà noves pistes sobre els habitants del poblat.
 
Les torres quadrangulars d'aquest oppidum (poblat fortificat en alt) daten de la primera edat del ferro. Tot i això, la catedràtica de Prehistòria de la UdL i i responsable de l'ARQHISTEC-GIP, Natàlia Alonso, considera que l'ocupació del jaciment és anterior. "Les restes d'aquest hàbitat previ a l'edat de ferro estan associades, en primer lloc, a una gran fossa arrodonida excavada al substrat geològic i, posteriorment, a un primer urbanisme amb arquitectura en pedra i en terra anterior al segle VII aC", explica.
 
Ara bé, "l'ocupació ibèrica al nord de la muralla de barrera de la primera edat del ferro va comportar un arranjament de tot l'àrea que va causar la pèrdua o alteració de la plataforma del tossal, amb la qual cosa van desaparèixer parcialment o completament els vestigis de les fases més antigues d'ocupació del tossal", afegeix Alonso.
 
De l'ibèric antic (segles VI-V aC.) data la cisterna, situada en el gran espai central de l'oppidum. L'inici de l'excavació del sector meridional d'aquest impluvi "permet plantejar la hipòtesi que el gran mur que el divideix en dos és una estructura de compartimentació lligada a un sistema de decantació i filtratge de l'aigua que es recollia de la pluja", destaca el membre del GIP-UdL i d'Iltirta Arqueologia, Andreu Moya.
 
Unes 25 persones, entre estudiantat i arqueòlegs de la UdL i d'Iltirta, han participat a les excavacions de Gebut durant tres setmanes, del 3 al 21 de juliol, de forma paral·lela al Curs teoricopràctic d'arqueologia ibèrica de la Universitat d'Estiu. La setena campanya arqueològica en aquest jaciment s'emmarca en el projecte quadriennal de recerca 2022-2025 Habitar la plana. Assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lennis), amb finançament del Departament de Cultura la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Lleida i l'Ajuntament de Soses.
 
Els treballs també han permès avançar en l'excavació dels sectors annexos a l'espai ocupat pel trull de vi del segle III aC. D'altra banda, l'equip ha constatat que tota la superfície superior del tossal es trobava urbanitzada en època ibèrica (segles IV-III aC.). La campanya ha servit per obrir en extensió l'extrem nord del cim del turó i l'extrem superior del vessant nord que mai havien estat intervinguts. Les arqueòlogues i els arqueòlegs han delimitat la bateria d'estances que s'estenen al nord-oest del carrer septentrional; treballs que prosseguiran en futures campanyes i s'estendran envers el nord-est fins a recuperar la planta completa del jaciment.
 
Extraient la fusta / Foto: GIP-UdL
 

NOTÍCIES RELACIONADES: