Vint-i-quatre universitats reclamen a la UE l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera
En pro dels drets lingüístics, la llibertat acadèmica i la creació científica
Descarregar pdfEnllaç a la fotografia original
Les universitats de la Xarxa Vives -entre elles la UdL-, Navarra, Galícia i Euskadi han unit forces en un manifest conjunt a favor del reconeixement de les seues llengües pròpies (català, gallec i euskera) per part del Consell de la Unió Europea (UE), donant així suport a la petició formulada en aquest sentit pel Govern de l'Estat espanyol.
La vintena d'universitats que integren la Xarxa Vives (territoris de domini lingüístic de la llengua catalana), la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat Pública de Navarra, l'Euskal Herriko Unibersatea (Universitat del País Basc), la Universitat de Deusto, la Mondragon Unibertsitatea (Universitat de Mondragon) i l'EUNEIZ-Universitat de Vitoria Gasteiz, consideren que l'oficialitat d'aquestes llengües suposa "un reconeixement de la diversitat pròpia de la UE, així com dels drets lingüístics, de llibertat acadèmica i de creació científica, específics de l’àmbit universitari”.
El manifest, que està obert a noves adhesions, recorda que 4 de cada 10 ciutadans i ciutadanes de l’Estat són parlants d’una d’aquestes tres llengües i que "entre totes tres, compten amb més de 13 milions de parlants actius, per sobre de la mitjana de la resta de llengües oficials de la UE".
Les universitats agraeixen al Govern espanyol la iniciativa adoptada davant del Consell de la UE i fan una crida a tots els representants polítics de l’Estat a fer-hi costat “en sintonia amb les universitats i amb l’ampli consens social amb el qual compta la qüestió lingüística”.
TEXT: Comunicació Xarxa Vives d'Universitats/Premsa UdL