Treballar durant la pandèmia, causa d'estrès i ansietat en l'alumnat d'Infermeria

L'estudiantat d'Infermeria que va treballar durant la pandèmia de COVID-19 va patir símptomes disfuncionals de salut mental com ara ansietat i estrès, per la manca d'informació sobre els seus contractes, l'excés de responsabilitat, la incertesa acadèmica, la manca d'equips de protecció individual i formació en el seu ús, la por al contagi i la possibilitat d'infectar els seus familiars. Així ho posa de relleu una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) i l'IRBLleida, publicada a Journal of Clinical Nursing. En l'estudi - que ha comptat amb finançament del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)- també ha pres part personal investigador de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat del País Basc (UPV-EHU), la Universitat de Múrcia i l'Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la. 

 

Les investigadores i els investigadors van contactar amb l'alumnat de tercer i quart curs del grau d'Infermeria de la UdL, la UAM i la UPV-EHU. En total, 413 estudiants dels quals 92 havien començat a treballar com a auxiliars sanitaris durant la primera onada de la pandèmia. Aquest darrer grup, amb un 83% de dones i un 17% d'homes, és el que ha respost un qüestionari en línia que contenia escales validades d'ansietat i estrès. L'edat mitjana és de 21 anys. "L'estudiantat va tenir una experiència global positiva d'incorporació laboral, ja que va poder desenvolupar les seues habilitats d'infermeria. Tot i això, també va patir un impacte emocional", explica la professora de la Universitat de Lleida i investigadora del grup GReCS de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Erica Briones.

 

L'estudi ha identificat 19 aspectes negatius en relació a la inserció laboral de l'alumnat abans de finalitzar la carrera i durant una crisi de salut pública. Els participants destaquen la incertesa, ansietat, estrès i manca de preparació psicològica (18,5%); la manca de suport legal/manca de pertinença a un col·legi oficial d'infermeres (17,4%); els contractes temporals amb rols poc definits (17,4%); i la por (17,4%). Quant a la situació laboral, descriuen la manera en què s'organitzava la seua contractació "com a caòtica, sobtada i mancada de garanties en algunes ocasions". Les enquestes assenyalen que el 51,1% van ser notificats un dia abans de començar a treballar; el 42% no va rebre cap tipus de formació específica per protegir-se del contagi; el 84,3% va atendre pacients amb COVID-19 confirmat o sospitós; i un 24,1% tenia pacients dels quals eren els únics responsables.

 

Pel que fa a l'impacte emocional, la recerca assenyala que el 25% dels participants va experimentar estrès i el 15,2%, ansietat. El 54,4% es van sentir preocupats amb freqüència o molt sovint. Entre els símptomes que relaten trobem palpitacions (34,8%), malsons (30,4%), mals d'estómac o indigestió (31,5%), problemes per dormir (29,4%) i dificultats de concentració (26,1%). També destaca la preocupació per contagiar-se (75%) i per encomanar el virus a familiars o persones convivents, sempre present per al 33,7% i freqüent per al 21,7%. Quant a les emocions positives, l'alumnat relata l'adquisició d'una major experiència i coneixements (28,2%), l'orgull d'haver pogut ajudar (7,9%), i l'esperit d'equip (4,2%).

 

"Durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, l'estudiantat d'Infermeria que va participar en la prestació de l'atenció sanitària va mostrar una gran professionalitat", destaquen les conclusions. Ara bé, l'article també reclama "reforçar el currículum dels estudis sanitaris" perquè l'alumnat pugui fer front a situacions clíniques extremes, com les pandèmies, i disposi d'estratègies de gestió d'aspectes emocionals com la resiliència per encarar millor possibles escenaris futurs similars.