ENQUADRAMENTS / Formes del documental català militant de la Transició

La utilització d’Internet com a instrument de lliure comunicació ha estat un factor essencial en l’aparició de nous moviments de caràcter transnacional (Primaveres Àrabs, 15M, Occupy Wall Street) i posa de manifest l’enorme impacte d’aquest mitjà en la societat actual. Abans de la xarxa, mitjans com el cinema i la fotografia també foren armes de lluita política. A Catalunya, als anys 60 i 70, sorgí un cinema obertament polític, militant i clandestí contrari al règim franquista que intentava fer front a les versions oficials de la dictadura. Amb l’ànim de posar en diàleg aquestes experiències amb els esdeveniments actuals, la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida ha organitzat el seminari La pantalla militant: audiovisual i contrainformació a Catalunya, que s’acompanya d’aquest cicle amb dos exemples paradigmàtics del documental català de la transició. Informe general sintetitza l’etapa més intensa de Pere Portabella com a cineasta militant, tot just abans de dedicar-se extensament a l’activitat política. Numax presenta... esdevé el retrat dibuixat per Joaquim Jordà d’una experiència d’autogestió empresarial per part dels treballadors d’una fàbrica barcelonina, film finançat per ells mateixos, que mai arribà a distribuir-se i que anys més tard motivaria una interessant seqüela (Veinte años no es nada). Agraïments: Films 59.

Amb motiu de la celebració del 150è aniversari de l’Acadèmica Bibliogràfica Mariana de Lleida, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida (IREL) i aquella centenària institució han organitzat diversos actes dedicats a l’estudi i el debat sobre la figura de Maria de Natzaret. En aquest sentit, proposem un díptic cinematogràfic que ofereix la possibilitat d’apropar-nos a la visió que el cinema ha plasmat de la figura de la Mare de Déu. Hem escollit dos títols que se situen en els dos pols de la creació cinematogràfica. En un costat, el classicisme de Henry King (The Song of Bernadette) ofereix una visió hagiogràfica que respon a tots els cànons de factura transparent i eficàcia narrativa dels productes de Hollywood. A l’altre extrem, la modernitat europea d’un Jean-Luc Godard (Je vous salue, Marie) cristal·litza en un poema fílmic de bellesa enlluernadora que, malgrat la polèmica que despertà, confirma el director francès com un dels cineastes imprescindibles.

Tot i que només dirigí setze llargmetratges en més de quaranta anys, David Lean és un dels cineastes britànics més admirats. Nascut en la primera dècada del segle XX i mort en la darrera, la seva obra reflecteix l’abast dels canvis produïts durant aquest període. Des dels melodrames de la seva primera època, centrats en l’anomenada gent comuna, fins a les epopeies fílmiques de la seva etapa posterior, en tots els seus films el pes de la Història dialoga en perfecte equilibri amb el relat. Un dels seus elements distintius fou la meticulosa atenció al detall que es traduiria en l’obsessió per la claredat en l’exposició narrativa, en l’acurada composició de cada enquadrament, en l’ús precís i expressiu del so i la música o en les matisades interpretacions dels actors. D’aquí que un dels qualificatius més utilitzats per definir el seu cinema fou “la perfecció”, el fet de “no imaginar fer-ho millor”, com declarava l’actor (i, com Lean, també Sir) Alec Guinnes, un dels seus principals col·laboradors. Els films de Lean, però, van més enllà de la meticulositat en la posada en escena i materialitzen un estil on la integració entre el contingut dramàtic i la forma expressiva s’uneixen en un nivell d’excel·lència artística inqüestionable. Avui aquesta valoració és unànime, malgrat el menyspreu que va haver de sofrir per una part de la crítica, contràriament al favor del públic, en no veure en ell res més que un bon artesà. Tot plegat ens impulsa a oferir una àmplia retrospectiva, organitzada en dues edicions, que permeti situar el director britànic en el lloc que li pertoca passat el centenari del seu naixement. En aquesta entrega, revisem la primera etapa que començà —després d’uns inicis com a muntador— amb l’associació amb el dramaturg londinenc Noël Coward en un context de postguerra, de la qual sorgiren This Happy Breed, Blithe Spirit i Brief Encounter i que li van permetre depurar la seva tècnica estilitzada. Tot seguit, s’enfrontà a Dickens per realitzar dues de les adaptacions més cèlebres dels seus textos, Great Expectations i Oliver Twist, films que fixaren la iconografia de l’esperit dickensià. Finalment, entre 1949 i 1952, dirigí diverses pel·lícules protagonitzades per qui era llavors la seva esposa, Ann Todd, de les quals destaquen The Passionate Friends, que recupera els plantejaments de Brief Encounter, i Madeleine, un melodrama fosc basat en un cas real de gran pes en la cultura escocesa i totalment inèdit al nostre país.!

ENQUADRAMENTS / Formes del documental català militant de la Transició

 

 

 

DILLUNS 15 d'OCTUBRE, 19.00h i 22.00h Numax presenta... Joaquim Jordà, Espanya, 1979-1980, DVD, 105’, B/N i C, VO.. Memòria de la lluita dels treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax de Barcelona davant la decisió dels seus propietaris de tancar-la i de la posterior experiència d’autogestió de l’empresa per part del col·lectiu obrer organitzat de forma assembleària. En la sessió de les 22 h, presentació i debat a càrrec de Jorge Nieto (professor de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, UdL).

 

 

DILLUNS 22 d'OCTUBRE, 19.00h i 22.00h The Song of Bernadette / La canción de Bernadette Henry King, Estats Units, 1943, 35 mm, 156’, B/N, VOSE. Hagiografia cinematogràfica de Bernadette Soubirous, una jove pagesa gascona a qui es va aparèixer la Verge Maria l’any 1858 a Lorda, ciutat que es convertiria en un important centre de peregrinació. Setanta-cinc anys més tard seria canonitzada per l’Esglèsia catòlica.

 

DILLUNS 5 de NOVEMBRE, 19.00h i 22.00h This Happy Breed / La vida manda David Lean, Anglaterra, 1944, 35 mm, 114’, C, VOSE. Una parella londinenca de classe treballadora acaba de traslladar-se a una casa nova amb el fills. A través de les seves històries descobrim els canvis que s’esdevenen des de la fi de Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.

 

 

 

 

 
 

 

La secció Zoom presenta aquest cop una sessió en col·laboració amb Animac (Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya), pertanyent al Fons de la Filmoteca de Catalunya i consagrada a la figura de Segundo de Chomón, pioner del cinema català i figura reconeguda internacionalment pel que fa al desenvolupament del trucatge d’animació durant el període silent. Tancaran el trimestre dos westerns —The Wild Bunch, obra crepuscular de Peckinpah, i Dead Man, aproximació postmoderna de Jarmush al gènere— i dos títols claus del cinema mundial: l’homenatge de Truffaut a la literatura a Fahrenheit 451 i la mirada irònica de Wilder al món del periodisme a The Front Page. 

 

 
 

 

Aspectes organitzatius i preus

Totes les seccions (excepte Aula de Cinema): Destinades al públic en general.

Entrada general 3€.  Entrada reduïda (carnet jove, d'estudiant de la UdL, aturats i jubilats) 2€.  Abonament 10 sessions, entrada general, 25€. Abonament 10 sessions, entrada reduïda, 15€.  Els abonaments no tenen caducitat. Algunes sessions especials, degudament anunciades, seran d'entrada gratuïta i només limitada per l'aforament de la sala.

Secció Aula de Cinema: Destinada al públic en general i a grups organitzats d’ensenyament secundari, batxillerat, cicles formatius, universitaris, gent gran o altres col·lectius.
Sessions matinals (a les 10.30h) només per a grups organitzats. Sessions de tarda (a les 16h) per al públic en general i grups organitzats.
Les projeccions d'aquesta secció s'acompanyen d'una presentació i debat posterior a càrrec de Sandro Machetti (professor d'Història del cinema i altres arts audiovisuals de la UdL).

Preu grups organitzats, 1€ per persona i sessió que s'haurà d’abonar pel total del grup i mitjançant el mecanisme que s'estableixi amb l'organització.

Preu públic en general (només sessió de tarda), el mateix que la resta de seccions.

 

Més informació: www.filmotecaterresdelleida.net

Adreça de contacte grups organitzats: info@filmotecaterresdelleida.net

Venda d’entrades

Les 24 hores a través del ServiCaixa i en horari d’atenció al públic al mateix local de projecció.

Equip

Comissari: Sandro Machetti. Programadors: Antonio Romero, Oriol Bosch. Gestió i difusió: Jordi Larios. Amb la col·laboració de SCINIAA (Seminari de Cinema i Arts Audiovisuals, Departament d'Història de l'Art i Història Social, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida).

Abreviatures

B/N: blanc i negre. C: color. I-anglès: intertítols en l’idioma que s’indica. IC: intertítols en català. IE: intertítols en castellà. S-anglès: subtítols en l’i dioma que s’indica. SC: subtítols en català. SE: subtítols en castellà. VC: versió catalana. VE: versió castellana. VM: versió muda. VMP: versió muda postsincronitzada. VO: versió original. VOS-anglès: versió original amb subtítols en l’idioma que s’indica. VOSC: versió original amb subtítols en català. VOSE: versió original amb subtítols en castellà. VOTS: versió original amb traducció simultània.