Del 8 al 23 d'abril de 2010 Sala d'Exposicions del Centre de Cultures (Cappont)
|
EXPOSICIÓ: Gabriel Figueroa 100 anys 16a Mostra de Cinema Llatinoamericà |
|||
Dijous 8 d'abril de 2010
19.00h Sala d'Exposicions del Centre de Cultures (Campus de Cappont)
Inauguració de l'exposició Gabriel Figueroa 100 anys, que es podrà visitar fins al divendres 23 del mateix mes, en el marc de la 16a Mostra de Cinema Llatinoamericà. |
L'exposició permet descobrir aspectes inèdits d’un dels homes clau del cinema modern mexicà, el director de fotografia Gabriel Figueroa, que va revolucionar la seva professió convertint-se en un indiscutible referent internacional
L'exposició l'integren majoritàriament fotogrames de pel·lícules fotografiades per Gabriel Figueroa, és a dir, 1/24 part d'un segon de cine ... una fracció de temps que, no obstant, expressa i evoca la riquesa d'un treball col·lectiu però, en particular, ressalta les virtuds de qui l'ha captat amb la seva càmera. A diferència del que succeeix amb les foto fixes -els anomenats stills, en que s'intenta recrear una determinada escena de forma un tant artificial-, el fotograma és una imatge que ha sortit de la mateixa pel·lícula i, per tant, és la reminiscència exacta dels seus valors plàstics fora de la pantalla cinematogràfica. Quan aquest valors són tant intensament característics del seu autor, el fotograma es torna un retall de temps, una oportunitat d'apreciar-los amb el deteniment que la natura del cinema impedeix. Així, aquesta col·lecció de fotogrames -ampliats i restaurats amb la cura habitual de Gabriel Figueroa fill, primordial custodi d'un llegat invaluable- ens remet a un seguit de títols fonamentals del cinema mexicà, així com a la concepció plàstica que els va brindar la seva força visual.Si bé aquesta concepció es va nodrir d'influències variades -Eisenstein i el muralisme mexicà, els ensenyaments de Gregg Toland, el nacionalisme de l'"Indio" Fernández-, la seva font original és una Mirada distintiva que va trobar la bellesa en paisatges sobre tot camperols, però també d'una urbe en desenvolupament; rostres de serena formositat com el de Dolores del Río o María Félix, o robusta masculinitat en els casos de Pedro Armendáriz o el propi Fernández; actituds entre l'hieratisme i l'heroisme estoic; indumentàries que avui es confonen amb el folklòric. Un conjunt que sembla resumir l'essència de Mèxic. Un Mèxic que potser mai fou però hem volgut imaginar així, idealitzat per a l'eternitat. Bé s'ha dit, els grans fotògrafs pinten amb la llum. En aquest sentit, el pinzell de Gabriel Figueroa va recòrrer tota la gamma de matiços que van del blanc dels núvols al negre de les ombres. La seva aportació a la iconografia mexicana del segle XX no va poder ser més definitiva. Leonardo Garcia Tsao |